Una nova via al Vallès

Diversos agents debaten sobre la conveniència de recuperar el projecte de la Interpolar Sud, una xarxa viària projectada el 1975 i que afecta als municipis de Sabadell, Sant Cugat, Bellaterra i Cerdanyola.

El passat 28 de novembre, la sala d’actes del Col·legi va acollir una taula rodona sobre la conveniència d’una infraestructura planificada fa 25 anys, la viabilitat tècnica i l’impacte ambiental. L’Administració ja ha adjudicat l’estudi previ del traçat que s’iniciarà l’agost que ve i tindrà un termini de redacció de 4 mesos. En resposta a una petició d’un soci compromissari, el Racc es va comprometre a promoure un espai de discussió sobre aquest tema.

Aquesta taula rodona va acollir representants de l’Administració, els usuaris i els residents. El primer en intervenir va ser Jordi Follia, director general de Carreteres de la Generalitat de Catalunya, qui va dir que la Interpolar Sud l’entenen “no com una gran autopista sinó com una via que activi i complementi la viabilitat de l’AP7 i que tingui una connexió molt més important pel territori. Una via per complementar el transport públic, és a dir, una via de capacitat i no de velocitat”. Dit això, Follia va continuar amb la importància de la idea de la Interpolar com a una via capaç de configurar-se amb l’entorn on es va desenvolupant a més d’intentar acostar-se a les infrastructures ja existents.

El representant dels usuaris va ser en aquest cas l’arquitecte Manel Larrosa, qui va comparar el primer esquema de la Interpolar Sud, que va néixer l’any 1968, i els plànols que es presenten avui dia. Amb una fotografia de diverses carreteres que es creuen entre elles, Larrosa va comentar que “un dels primers projectes del model antic es presenta com un plat d’espaguetis”. A partir d’aquí va explicar que el problema es troba en què sempre apareix un tram molt més fluït que d’altres, i va introduir el que anomena “l’efecte B30”. L’arquitecte es va basar en la idea de la “jerarquia de la xarxa”, argumentant que ha d’estar coordinada, i no ha de semblar un coll d’ampolla. Com a exemple va posar el de l’AP7, on actualment hi ha cinc carrils en un tram i en altre només n’hi ha dos, i va afirmar que la circulació ha de fluir perquè, d’aquesta manera, el problema és que “es col·lapsa la via de xarxes locals i la via que hem afegit de punta a punta no es col·lapsa mai”. Larrosa va retreure a l’Administració que no dóna una solució realista davant del problema de la Interpolar.
Per últim va ser el torn dels veïns, representats per Joaquim Simón. Simón va qualificar les explicacions de l’Administració amb l’adjectiu “fredes”, ja que creuen que “s’ha oblidat que en aquest àmbit del Vallès també hi ha persones, hi ha pobles, hi ha fauna i hi ha flora”. Simón feia referència al compromís que va fer amb els veïns l’Administració per tal que no hi hagués més impacte ambiental en unes zones que en altres. Seguint aquesta línia, va acabar dient que la seva sensació era “que es fan projectes i es signen projectes que després no són el que s’havia dit”.

Els tècnics demanen el retorn de la seva autoritat en l’obra pública i les infrastructures

El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, ha promogut un document en el que es reclama la necessitat de que els tècnics tornin a recuperar la potestat necessaria, front al polítics, com a un element clau a l’hora de garantir una obra pública de qualitat i al servei dels ciutadans i de la societat.

A més del Col·legi. han signat i participat en el desenvolupament del contingut d’aquets document Foment del Terball; la Cambra de Comerç; els Col•legis d’Enginyers Industrials i de Telecomunicacions; l’Institut d’Enginyers de Catalunya; ASINCA i la Cambra de Contractistes.

El document planteja la rellevància de que els tècnincs puguin desenvolupar les seves tasques amb les mínimes interferències, perque el criteri tècninc prevalgui en els aspectes clau del projecte i l’execució de l’obra pública. Aquest plantejament no vol, en cap moment, que els tècnics ocupin el lloc dels polítics; sinó al contrari, que aquests compleixin amb la seva responsabilitat i amb el mandat de decidir, prioritzar i impulsar el desenvolupament de projectes d’obra pública i infrastructures.

El document acaba amb un decàleg segons el qual el Col·legi d’Enginyers de Camins i les altres entitats signants, demanen:

- Planificació i pacte, perque les obres es pensin en clau de servei i no en els quatre anys de legislatura. A més es reclama la participació de la societat civil. - Priorització, conscients de que s’ha de marcar les necessitats i ordenar-les. - Programació, perquè una execució ordenada permetrà optimitzar millor els recursos necessaris. - Opcions de finançament, per que un territori pugui optar per l’execució privada si la necessitat així ho marca. - Sostenibilitat, perquè les infraestructura han de ser respectuoses amb l’entorn per cumplir amb la seva vocació de servei a la societat. - Coordinació entre administracions. - Definició completa del projecte tècnic. No estalviar en el projecte significa aconseguir una obra sense incidències ni improvisacions, que resulten costoses pel ciutadà. - Adjudicació equilibrada dels contractes, sense optar pel preu més baix com a criteri general. - Afavorir i impulsar la innovació. - Garantir el manteniment de la infraestructura un cop acabada.

El document planteja la necessitat de que els ciutadans recuperin la confiança en l’obra pública, objectiu que sols es pot assolir posant totes les eines necessàries per dotar a la societat d’unes infraestructures de qualitat, realitzades sota el criteri dela eficiencia i la eficacia de l’obra pública.

El document va ser presentat als mitjans de comuniació pels representants de les entitats signants, el passat 29 de novembre a la seu de Foment del Treball, a Barcelona, amb una nodrida assitència per part de la premsa.

Veure el document per a la seva consulta.

Consell d’Àrbitres de la Concòrdia d’Obra

El Col.legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports va acollir el passat 29 de novembre la primera reunió del grup d’àrbitres, experts que mediaran en els conflictes tècnics que es poden produir durant els processos constructius.

L’acte va ser presidit pel Sr. Antoni Serra Ramoneda, president del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC), pel Degà del Col·legi, Sr. Josep Oriol, i pel President de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, Sr. Rafael Romero.

La trobada, celebrada amb tots els àrbitres, va servir per agrair la seva presència al Consell i per posar a debat l’arbitratge tècnic en el sector de la construcció.

Aquest Consell està integrat per 25 experts, enginyers de camins, enginyers industrials i arquitectes, de reconegut prestigi que són els encarregats de resoldre, en un termini màxim d’un mes de manera definitiva i amb total validesa jurídica, els possibles conflictes que es plantegin entre les parts que participen en un procés de construcció (des dels plànols de l’obra fins els darrers acabats).

Cal recordar que la Concòrdia d’Obra és el primer procediment d’aquestes característiques i esdevé un sistema alternatiu als processos dels tribunals ordinaris de justícia, que agilitza els procediments, redueix els costos i les gestions necessàries en la resolució dels litigis, basat en l’emissió d’un dictamen o Laude per part d’un àrbitre especialitzat en el cas.

Els impulsors d’aquest sistema de resolució de conflictes són:
La Fundació Catalana per a l’Arbitratge Tècnic, el Tribunal Arbitral de Catalunya, la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

La Fundació Privada Catalana per a l’Arbitratge Tècnic (FPCAT), impulsora d’aquest procediment, és una institució creada pels Col·legis d’Arquitectes, d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, d’Enginyers Industrials, d’Enginyers de Telecomunicacions i d’Economistes de Catalunya, amb la finalitat de promoure i fomentar l’arbitratge com a sistema eficaç per a la resolució de controvèrsies.

Aquesta Fundació compta amb el Tribunal Arbitral de Catalunya (TATC), un òrgan que s’encarrega d’analitzar cada cas en litigi, d’administrar el procediment i de designar un àrbitre adient en funció dels coneixements tècnics que requereixen les circumstàncies.

El nou paper de les energies renovables

En un moment de gran demanda energètica, cal tenir clar com assegurar l’aprovisionament energètic del futur. Dos experts en el tema proposen diverses alternatives al model energètic actual

El passat 13 de desembre, el Col·legi va acollir una taula rodona sobre les energies renovables i el paper que han de jugar en el model energètic del futur. Per això es va comptar amb dos ponents de primer nivell. D’una banda, Antonio Colino, conseller del Consell de Seguretat Nuclear, i de l’altra, Joaquim Corominas, director d’Ecoserveis i cofundador d’Ecotècnica.

Joaquim Corominas va defensar que el model de les energies renovables és possible i imprescindible. Entre les argumentacions, va dir que el potencial de diverses fonts renovables “és molt superior al consum actual d’energia primària” i que el ritme d’implantació de potència i de producció anual de les fonts renovables ha estat superior al de l’energia nuclear. “És un dels mercats més dinàmics en aquests moments”, va afegir. El fet que moltes empreses presumeixin de la seva aposta per les energies renovables és prova d’això. El ponent va argumentar també que les “tecnologies actuals d’emmagatzematge d’electricitat, control de la generació i gestió de càrregues, juntament amb la diversificació de les fonts renovables de generació, poden assegurar cobrir amb fiabilitat la demanda en cada moment”, ara mateix un dels principals punts febles d’aquest tipus d’energia. Per últim, Corominas va dir que el canvi ha de ser paradigmàtic: “el canvi de fonts fòssils no és una qüestió tècnica”.

Per a Antonio Colino, l’aposta per les energies renovables passa per assegurar, al mateix temps, la seva seguretat, competitivitat i el respecte amb el medi ambient. “No podem comptar amb elles sinó compleixen els tres requisits a la vegada”, va dir. El fet que països com Xina, Estats Units, Corea, Finlàndia o Aràbia Saudí hagin demanat la construcció de més centrals nuclears demostra la gran eficiència i seguretat d’aquest tipus d’energia. Colino va lamentar que el suport a les energies renovables necessiti d’incentius i subvencions de l’Administració i que s’hagi convertit, en alguns casos, en una pràctica especulativa d’algunes empreses. Per últim, Colino va augurar que el model energètic del futur estaria format per un 30% d’energies renovables, un altre 30% per carbó net i el 40% restant per la nuclear.

Els polèmics 80 a debat al Col·legi

Des que es va fer pública la nova normativa que obligarà tots els conductors a reduir la velocitat fins 80 quilòmetres per hora en les principals carreteres de l’àrea metropolitana de Barcelona, no han deixat d’aparèixer estadístiques que corroboren tant la postura dels promotors com la dels detractors d’aquesta mesura. D’una banda, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, preveu que la nova gestió de la velocitat comporti una reducció del 17% de les emissions d’òxid de nitrogen (NOx). Per contra, des del RACC, la primera entitat social a Catalunya, han considerat que el els càlculs del Govern en que es fonamenta la mesura són erronis. El passat mes d’octubre la fundació va publicar un comunicat als principals mitjans gràfics de la ciutat en què corregia els càlculs del decret presentat per Medi Ambient. Així, per exemple, en el resultat final d’una de les taules inclosa en aquest document, i segons els càlculs del Govern, es preveia una reducció de les partícules en suspensió del 12%, una xifra que, tal i com va posar de manifest el RACC, es queda en només un 3% si s’opera correctament.

Igualment, a la pàgina web del RACC es cita un informe realitzat per l’Automòbil Club Alemany exposa la ineficiència d’aquesta mesura en contra de la contaminació atmosfèrica. Segons l’estudi –realitzat amb un cotxe dièsel i un altre de benzina–, limitar el trànsit rodat a 80 quilòmetres per hora genera congestions a la carretera, amb les conseqüents arrencades i frenades, i per tant, el nombre d’emissions NOx no només no es redueix sinó que fins i tot augmenta un 26%.

Errors de càlcul a banda, una de les possibles raons per explicar aquest ball de xifres es troba en els paràmetres que s’han fet servir per desenvolupar aquests estudis. Des del RACC asseguren que no existeix una proporció directa entre velocitats i emissions i que, en canvi, sí que s’ha comprovat que són les congestions les culpables de l’increment de la contaminació atmosfèrica. A més, segons aquesta entitat, el Govern no hauria tingut en compte el avenços tecnològics del parc de vehicles doncs s’haurien fet servir dades estadístiques de consum i d’emissió de l’any 1999. Per contra, des del Departament de Medi Ambient destaquen que han elaborat els seus informes seguint la metodologia proposada per la Unió Europea i utilitzada per tots els estats membres per elaborar les estimacions i els càlculs dels plans de reducció de la contaminació.

La mesura dels 80 quilòmetres per hora ja ha estat aplicada a diferents ciutats europees com Rotterdam (Holanda), Estrasburg (França), Viena (Àustria), Graz (Àustria), o Munic (Alemanya). En aquest sentit, un dels principals arguments dels detractors, és que a països com Holanda, on el límit de velocitat s’aplica des de l’any 2005, els embussos han augmentat en tres dels quatre trams afectats. De fet, en un d’ells, el de Voorburg, el trànsit ha arribat a pujar un 69%. En conseqüència, segons un informe elaborat pel Ministeri de Tràfic del país l’octubre del 2006 i citat pel diari ADN, les emissions contaminats s’haurien incrementat també un 3%. Malgrat tot, el director del servei Català de Trànsit, Perez Moya, ha negat la veracitat d’aquest estudi i, al contrari, fonts oficials han afirmat que com a conseqüència de l’aplicació del pla, a la ciutat d’Holanda el nombre de les partícules en suspensió s’han reduït entre el 25% i el 30%, i el nivell d’òxid de nitrogen ha baixat entre el 15% i el 25%.

De totes maneres, per evitar els embussos, la Generalitat ha anunciat que abans del 31 de desembre del 2008, s’instal·laran sistemes per gestionar la velocitat d’una manera flexible, és a dir, que la velocitat es determinarà a través de panells informatius segons el grau de congestió, contaminació i seguretat. Igualment, però, en la primera corona de l’àrea metropolitana, que inclou les carreteres C-31, C-32, B-23, AP-2, A-2, B-10, C-16, C-58 i C-17, la velocitat màxima seguirà sent de 80 quilòmetres per hora.

Entitats com el RACC han defensat el sistema de senyalització variable com una bona solució al problema de les congestions, doncs la regulació es limita en el temps (moments de congestió) i en l’espai (llocs on es produeix la congestió), i no és una reducció indiscriminada de la velocitat com sí que ho és la mesura anunciada pel govern. Per això la fundació demana que sigui el nombre de cotxes els que regulin el límit de velocitat en tot moment i que no hi hagi un màxim preestablert.

La nova normativa, promoguda pel departament de Medi Ambient, amb la col·laboració del departament de Salut i el Servei Català de Trànsit, forma part d’un paquet de 73 projectes més per reduir la contaminació dins l’àrea metropolitana de Barcelona, com són, per exemple, la construcció d'aparcaments dissuasius a l’entrada de la ciutat, l’ampliació de l’oferta de transport públic o el foment del vehicle compartit. Tots aquests projectes tenen també com a objectiu millorar la qualitat de l’aire de la ciutat, que supera en deu punts el límit de contaminació fixat per la Unió Europea i dobla el recomanat per l’Organització Mundial de la Salut. Segons un estudi del Centre d’Investigació d’Epidemiologia Ambiental, si la contaminació de la ciutat es reduís a 40 micrograms de partícules en suspensió a l’aire es podrien evitar fins 1.200 morts anuals per problemes respiratoris. Precisament, aquesta previsió és també una de les motivacions “més importants” del pla d’actuació dels 80 quilòmetres per hora, segons declaracions a La Circular de la directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Maria Comellas.

De la mateixa manera, i malgrat les desavinences amb el Govern arrel de l’aprovació del pla de control de la velocitat, tant el director de l’Àrea de Fundació i Relacions Internacionals del RACC, Miquel Nadal, com el director tècnic de l’entitat, Pere Sauret, asseguren que en aquest debat tots estan “genuïnament interessats” en reduir les emissions contaminants i contribuir a millorar la salut de tots els ciutadans.

I es que si bé l’objectiu final és el mateix, millorar la qualitat de l’aire, cadascun dels diferents agents socials implicats té una idea diferent de com s’hauria de conduir per arribar a la meta: alguns aposten pel transport públic, d’altres per la bicicleta, des del Govern obliguen a una conducció lenta i des del RACC incentiven la compra de cotxes ecològics i promouen una formació adequada dels conductors.

Per seguir fent camí, el dimarts 29 de gener a les 19.30, el Col·legi ha organitzat un debat entorn als polèmics 80 per a debatre els punts més calents d’aquesta proposta, just el mateix mes en què la norma entri en vigor.

Visita a Barcelona d’un grup d’enginyers islandesos

El passat dia 29 d’octubre, un grup d’enginyers procedents d’Islàndia, de viatge a la ciutat de Barcelona, van visitar la seu del nostre Col.legi, sent rebuts per Antonio Batlle i Quim Llagostera.

El passat dia 8 de novembre, una representació de la Junta Rectora del nostre Col.legi va visitar les obres de la construcció de la nova terminal sud de l’Aeroport de Barcelona, guiats pel seu director, Fernando Echegaray.

Els esdeveniments extraordinaris que han tingut lloc els darrers mesos en relació amb les obres de l’AVE i les interrupcions del servei de Rodalies han afavorit la crítica dels professionals per part de l’opinió pública, atenent a la part de responsabilitat que correspon en el disseny i execució de les obres. És una estat d’opinió que es remunta a l’època de l’ensorrament del Carmel, que les darreres incidències no contribueixen a millorar.

En aquest sentit i per contrarestar aquest estat d’opinió ens hem posicionat a favor de la defensa dels professionals de l’enginyeria de camins i a favor de l’aplicació del criteri tècnic en l’obra pública. Nosaltres no varem ser els primers en fer denúncia pública, a mitjans de novembre de 2006, fa més d’un any, explicant que els terminis d’acabament de l’obra de l’Alta Velocitat eren molt justos i no responien a criteris tècnics, sinó polítics, anticipant el risc que pel servei de Rodalies podia suposar. Per desgràcia, s’han confirmat els nostres pronòstics.

La defensa de la professió és un dels eixos estratègics de la tasca que estem duent a terme al Col.legi, i per tal que tingueu constància de l’activitat feta en aquest sentit, estem preparant un dossier amb les intervencions que s’han dut a terme en els mitjans de comunicació. Aquest document s’enviarà a tots els col.legiats i col.legiades a finals de desembre.

SÓN NOTÍCIA

La circular informativa “Camins.cat” obre la nova secció “Són Notícia” que vol donar a conèixer els canvis professionals dels col·legiats/des, a més dels més rellevants del nostre àmbit professional.

Els nomenaments han de fer referència a l’activitat professional. S’inclou el nomenament per exercir càrrecs de rellevància, en comitès, organitzacions o entitats vinculades a l’exercici de l’enginyeria de camins o a l’activitat professional de l’anomenat/da.

La secció publicarà informacions que els membres o les empreses i organitzacions facin arribar al Col·legi. A tal efecte, es prega enviar un breu perfil professional i, si en disposeu, adjuntar una fotografia a l’atenció de Begoña Torrella a 07bta@ciccp.es.

Miguel La Casta Muñoa, Ingeniero de Caminos, Canales y Puertos (promoción 1983 Madrid) ha sido nombrado recientemente Director de Infraestructuras y Conservación de la Autoridad Portuaria de Barcelona. El Sr. La Casta que ingresó en la Autoridad Portuaria de Barcelona en 1991, es a su vez Master en Dirección de Empresas. Especialidad: Construcción (UPC 1994) y Master en Ingeniería y Gestión Portuaria (UPC 1999).

Joan Compte i Costa, Enginyer de Camins, Canals i Ports, és el nou gerent d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), empresa pública del Departament de Medi Ambient i Habitatge, responsable de l’abastament en alta a més de 100 municipis de l’àrea de Barcelona. Fins fa poc dirigia la Depuradora del Baix Llobregat SA, empresa pública participada per l’Estat i l’ACA , encarregada de la construcció de la depuradora i la reutilització del Baix Llobregat, així com del tractament biològic de la depuradora del Besòs.

Tomás Cazurra Pérez, Enginyers de Camins, Canals i Ports (MBA 86), és el director d’Obres II de l’empresa pública d’Aigües Ter Llobregat (ATLL). Des d’aquesta direcció s’executen obres tant importants com la dessalinitzadora del Llobregat, Ampliació de l’ETAP del Llobregat entre altres. Té més de trenta anys d’experiència en obres hidràuliques, preferentment, en el tractament d’aigües residuals. Els últims vuit anys va ocupar el càrrec de director tècnic de l’empresa pública Depuradora del Baix Llobregat.

Antonio Huerta Cerezuela ha estat nomenat director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona el proppassat mes de març. Doctorat al Departament d’Enginyeria Civil de Northwestern University (1987) i Catedràtic d’Universitat des de l’any 1993, És també director del Laboratori de Càlcul Numèric i un investigador destacat en mètodes numèrics en ciències aplicades i enginyeria. En aquest àmbit ha publicat els seus treballs i participa en el comitè editorial de les revistes internacionals més prestigioses. A rebut nombrosos premis i reconeixements, com per exemple: “Fellow of the International Association of Computational Mechanics, (2002), Thomas Al Jaeger Prize, Int. Association for Structural Mechanics in Reactor Technology (1989) i Royal E. Cabell Fellowship, Norhwestern University, USA, 1986

Albert Vilalta i Cambra és el nou director general de les societats concessionàries Túnels i Accessos de Barcelona, SAC i Túnel del Cadí, SAC.
Amb 16 anys d’exercici professional, Vilalta ha treballat en el camp de les infraestructures tant en el sector privat com en el públic, on va ser, durant set anys, enginyer en cap de l’Ajuntament de Barcelona.

Joaquín Llansó Nores, Ingeniero de Caminos, Canales y Puertos de la promoción del 78, ha sido nombrado recientemente Director General de la Sociedad Estatal Depuradora del Baix Llobregat, SA, empresa pública dependiente del Ministerio de Medio Ambiente, encargada de la construcción de la nueva depuradora del Prat de Llobregat, de la ampliación y modernización de la depuradora del Besòs y de gestionar la reutilización de las aguas del efluente de la depuradora del Baix Llobregat.

Lluís Jané Guitart
Enginyer de Camins, Canals i Ports, Promoció 1992 (Barcelona)

Ha estat nombrat Delegat a Catalunya del grup d’enginyeria, construcció i energies renovables Apia XXI, així com de la seva filial GeoPlank. És Master of International Business per la Universitat Pompeu Fabra i durant els darrers anys ha desenvolupat la seva carrera professional a Sudamèrica, en l’àmbit de la construcció i concessions d’obra pública.

ASSAIGS GENERALS AL PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Cicle de Concerts “Cambra Coral”

El Palau de la Música posa a disposició del nostres col·legiats entrades gratuïtes per assistir als següents assaigs generals:

24 de gener de 2008
Cor de Cambra del Palau
Jordi Armengol, piano
Johan Duijck, director
Bo Holten : “Klagesangene”
Petr Eben: “Dizionario Greco”
Benjamin Britten: “The Ballad of Little Musgrave and Lady Barnard”
Johan Duijck: “Alma, búscate en mi”, op.25

21 de febrer de 2008
“Re-Visions”
Diana Baker, piano
Cor de Cambra del Palau
Jordi Casas Bayer, director
Bach-Bussoni, Bach-Myra Hess, Chopin-Falla, Guerrero-Turina, Isaac-Bach, Palestrina-Wagner, Wagner-Listz

27 de març de 2008
Colors del Nord
Cor de Cambra del Palau
Jordi Armengol, piano
Daniel Mestres Dalmau, director
Obres de Edvard Grieg, David Wikander i Jean Sibelius

Tots els concerts tindran lloc al Petit Palau de 11 h. a 13.30 h.

Aquells que esteu interessats caldrà que feu la vostra reserva trucant a les oficines de la Demarcació (tel 93 204 34 12).

NOTA: Els Directors demanen que quan hagi començat l’assaig no entri ni surti el públic fins la pausa o el final. Cal entendre l’assaig com un concert.

D’acord amb el seu compromís electoral, la nova Junta Rectora ha creat la figura del Defensor del Col.legiat, assignant aquesta funció al company Jordi Julià Sort, membre de la Junta. L’objectiu d’aquesta figura és la creació d’un canal de comunicació directa entre els col.legiats i el Col.legi.

La nova Junta està compromesa en un procés d’obertura del Col.legi tant cap a la societat com cap a tots els col.legiats i col.legiades, i per tant la creació de la figura del Defensor del Col.legiat és un pas més en aquest sentit. Som un col.lectiu relativament reduït, però ja no tant com per a que puguem afirmar que “ens coneixem tots”. Molts col.legiats tenen accés fàcil a membres de la Junta, ja sigui per raons d’amistat o de contacte professional, i també disposem del butlletí per expressar obertament opinions, però pensem que pot ser útil la creació d’aquest nou canal de comunicació i de participació. Donat que es tracta d’una experiència nova començarem amb un sistema simple, i l’experiència ja ens anirà indicant les millores que caldrà introduir-hi.

Com contactar amb el Defensor del Col.legiat:

• Carta enviada a la seu del Col.legi a l’atenció del Defensor del Col.legiat
• Correu electrònic (pendent del redisseny de la pàgina web del Col.legi)
• Trucada telefònica al Col.legi.

El Defensor es compromet a:

• Confidencialitat: Les cartes i correus electrònics seran oberts directament pel Defensor. El Defensor es compromet a respectar el nivell de confidencialitat que li indiqui el col.legiat, fins i tot front a la pròpia Junta Rectora i al personal del Col.legi.
• Resposta personalitzada en el termini màxim d’un més.

Enginyeria Sense Fronteres

El III Congrés d’Enginyeria Civil, Territorial i Medi Ambient, celebrat a Saragossa entre el 25 i el 27 d’octubre, va dedicar per primera vegada un apartat a l'enginyeria solidària on va participar Enginyeria Sense Fronteres (ESF).
El lema d'aquesta edició del Congrés va ser "Aigua, Biodiversitat i Enginyeria". ESF va presentar 4 ponències a la Sessió d'Enginyeria Solidària:
* Ponència Projecte AQUA-Sahara: Una experiència en formació i transferència de tecnologia per als abastaments d'aigües subterrànies de la població refugiada en els campaments sahrauís de Tindouf (Argèlia), de Jorge Molinero Huguet i Eva Docampo Cabaleiro, Universitat de Santiago de Compostela, membres d'Enginyeria Sense Fronteres.
* Ponència Impuls de programes hidrosanitaris en els districtes de Karatu, Kigoma Rural i Same, Tanzània, d'Alejandro Jiménez i David Muñoz, Departament de Projectes; i Agustí Pérez Foguet, Professor de l'Escola d'Enginyers de Camins de Barcelona, Grup d'Investigació en Cooperació i Desenvolupament Humà de la UPC, membres d'Enginyeria Sense Fronteres.
* Ponència Experiències de millora de barris a través d'infraestructures de serveis urbans: una comparació entre Llatinoamèrica i l'Àfrica subsahariana, de Francesc Magrinyà, Professor d'Urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya, Àrea de Serveis Urbans del Grup d'Investigació en Cooperació i Desenvolupament Urbà de la UPC, membre d'Enginyeria Sense Fronteres.
* Ponència Millora de les xarxes de serveis en barris periurbans de Yaoundé, Camerun, de Victoria Molinero, Departament de Projectes d'Enginyeria Sense Fronteres.

Distinció Jaume Vicens Vives al mèrit docent

El Govern de la Generalitat, a proposta del Departament d'Educació i Universitats, ha atorgat enguany la Distinció Jaume Vicens Vives al mèrit docent, al professor Agustí Pérez Foguet del Departament de Matemàtica Aplicada III i cap d’estudis d’Enginyeria de Camins, pel projecte "Impuls de propostes d'Educació per al Desenvolupament a la UPC 2000-2005", en reconeixement a la tasca innovadora d'un programa d'educació per al desenvolupament basat en valors de solidaritat, igualtat i cooperació.

La tasca formativa d’Enginyeria Sense Fronteres ha rebut el Primer Premi de Ciència, Enginyeria i Valors en la 7ª edició del Concurs Ciència en Acció en reconeixement a la seva labor educativa en el sector de l’enginyeria.

El reconeixement premia la labor formativa desenvolupada per Enginyeria Sense Fronteres alhora d’impregnar de valors la formació de futurs enginyers en l’àmbit de la cooperació per al desenvolupament humà i l’articulació estructurada, operativa i estable d’enllaç entre ONG (Enginyeria Sense Fronteres) i la universitat.

El premi s’ha entregat al treball “Impulso de la educación para el desarrollo humano y sostenible en la universidad. El caso de la UPC 2000-2005”, presentat per Agustí Pérez Foguet, Alejandra Boni Aristizabal, Sergio Oliete Josa, Ángel Saz Carranza, Mariana Morales Lobo, de la UPC.

Decès d'en Joan Bonet Puig

Hem de lamentar la pèrdua del nostre company Joan Bonet Puig (promoció de 1978) el passat dia 18 de juliol. La junta rectora del Col·legi d’Enginyers de Camins i tot el col·lectiu professional expressem el nostre condol i ens unim al sentiment de la família.

Decès d’en Gonzalo Turell

Hem de lamentar la pèrdua del nostre company Gonzalo Turell Moragas (promoció de 1945) el passat dia 25 de febrer.

Decès d’en Miguel San Vicente Giménez

Hem de lamentar la pèrdua del nostre company Miguel San Vicente Giménez (promoció de 1972). El seu traspàs es va produir el passat 9 d’octubre.

Decès d’en Antoni Castelltort Riba

Hem de lamentar la pèrdua del nostre company Antoni Castelltort Riba (promoció de 1963). El seu traspàs es va produir el passat 3 d’octubre.

Fundació Cercle d’Infraestructures

El Col.legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports ha entrat a formar part de la Fundació Cercle d’Infraestructures com a membre fundador. Aquesta Fundació té com a finalitat donar a conèixer a la societat les infraestructures, no sols com un fet econòmic, sinó també com un element de progrés, de vertebració del territori i de sostenibilitat, l’objectiu final del qual és la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Biblioteca del Col.legi d’Enginyers de Camins

Com a resultat d’un conveni entre l’Escola d’Enginyers de Camins i el nostre Col.legi a l’any 1994, la biblioteca de la Demarcació, a excepció dels llibres publicats pel mateix, va cedir-se a l’Escola i van ser incorporats a la Biblioteca – CDDECMA (Centre de Documentació i Debat d’Enginyeria Civil i Medi Ambient). Amb la creació de la Biblioteca de Campus Rector Gabriel Ferraté alguns d’aquests documents hi van ser traslladats juntament amb el gruix important de llibres que conformaven el nucli de la Biblioteca de l’Escola d’Enginyers de Camins.

Es pot accedir a tot aquest fons documental a través del catàleg col·lectiu de la UPC, on estan incorporats tots els documents indicant-se la seva localització concreta. L’adreça d’accés és: bibliotecnica.upc.edu/cataleg.

ACORD FINANCER AMB BANC SABADELL