VEU DEL COL.LEGIAT

EXPERIÈNCIA ELECTORAL

El passat dijous 17 d’abril hi va haver eleccions als òrgans de govern del col.legi a nivell estatal. Per a la celebració d’aquests comicis, es va constituir una Mesa electoral a cada demarcació, on es podia exercir el vot de forma presencial i on es va realitzar l’escrutini. L’escrutini de cada Mesa, comprenia, no tan sols els vots presencials, sinó els fets per correu i els fets “telemàticament”.

A mi, em va telefonar temps enrere el secretari de la nostra demarcació, i em va dir que m’havia tocat, que per sorteig em corresponia formar part de la Mesa electoral. La loteria no em toca mai, però això sí.

Van ordenar el cens electoral per ordre de número de col.legiació i el van dividir en tres parts (suposo que iguals), i entre els col.legiats de número més baix van sortejar el càrrec de president, que va correspondre al nostre company Alfredo Alba, entre els col.legiats de número intermedi van sortejar un càrrec de vocal, que em va correspondre a mi, i finalment, entre els col.legiats de número més alt van sortejar el càrrec de l’altre vocal que va tocar al company José Serna, que per motius professionals es va haver d’absentar unes hores i va ser substituït per l’Anna Efthimou, que al seu torn també li havia tocat per sorteig.

La jornada de votació presencial va transcórrer amb normalitat, tal com diuen els diaris, i només es va haver de solucionar dos dubtes. El primer dubte era si un col.legiat adscrit a una altra demarcació podia exercir el dret de vot a la nostra Mesa, i l’altre dubte era si ens podia ser entregat a la Mesa el vot d’un col.legiat no present, però dins d’un sobre amb la signatura del votant (el mateix sobre i el mateix procediment que servia pel vot per correu). En els dos casos es va optar pel principi de que la millor garantia de netedat en el procés la podíem garantir els membres de la Mesa seguint estrictament el reglament, prescindint de la nostra opinió personal, i un cop consultats el serveis jurídics quedava clar que, segons el reglament electoral, el vot d’un col.legiat s’havia de fer a la Mesa de la Demarcació d’adscripció i que el vot presencial era en “presència” del col.legiat. De totes maneres el vot presencial es va limitar a una quinzena de col.legiats.

Un cop acabat l’horari de la votació presencial, a dos quarts de tres de la tarda, els membres de la Mesa vam dinar, amb les urnes precintades al costat, dinar molt agradable al que ens van acompanyar el degà i el representant d’una de les candidatures.

A dos quarts de quatre de la tarda, vam començar l’escrutini, primer del vot presencial i després del vot per correu, auxiliats en tot moment pel personal d’administració del col.legi, al que aprofito aquestes línies per mostrar el meu agraïment. A dos quarts de set, ja havíem acabat, però faltava afegir el vot telemàtic, i aquí se’n va anar tot en orris.

El vot per internet, requereix uns procediments informàtics que garanteixin que cada col.legiat només vota una vegada, que si ha votat, aquest vot compti, que el que ha votat sigui secret, que no se sàpiguen els resultats parcials fins al moment de l’escrutini, però que se sàpiga qui ha votat electrònicament perquè no exerceixi simultàniament el seu vot presencial o per correu, etc. Això es tradueix en unes encriptacions i desencriptacions que els amants del paper i el bolígraf trobem gairebé siderals. Per tal d’”obrir” l’“urna electrònica” s’havien d’utilitzar dues targetes i dos codis que havien arribat en sobre tancat.

Arribat el fatídic moment, ja ens van avisar des de Madrid (els meus amics em diran que els tinc mania, però la notícia venia d’allà) que hi havia una fallada i que en aquell moment hi havia a la seu del col.legi estatal un notari i un informàtic (curiosa parella) i que ens donarien instruccions en un quart d’hora. Cada vegada que telefonàvem per reclamar les instruccions, i vam trucar set o vuit vegades, ens deien que era qüestió d’un quart d’hora, i alguna vegada ens van arribar a dir que millor no els destorbéssim que ja sabien on era la fallada i que si ens atenien no l’estaven solucionant.

Cap a les nou del vespre, ens van dir que el problema ja estava solucionat, i que actuéssim d’acord amb les instruccions rebudes anteriorment, targetes, codis, etc. El primer resultat va ser que l’escrutini de la junta de govern no era accessible per a nosaltres. Ens van dir que primer féssim els altres, que en haver menys dades hi havia menys probabilitat de fallada. Efectivament, vam poder escrutar els consellers per sectors professionals i els consellers territorials. Ja només faltava la Junta de govern. Amb les targetes i les claus, vam poder accedir a la base de dades que seria com l’urna electrònica, ho vam passar a una fulla excel i comptant camps vam poder saber quants vots tenia cadascú. Inicialment vam fer constar a l’acta aquest incident, però des de l’ordinador de Madrid van poder llegir els resultats i ens els van enviar per correu electrònic. Com que els resultats coincidien exactament vam donar l’escrutini per bo.

Amb tot això sortíem del col.legi a dos quarts de dotze de la nit, amb la sensació de deure complert, però amb l’esperança que a nosaltres tres no ens tornarà a tocar fins que hagin passat els altres dos mil quatre-cents companys de la demarcació.

Ens van donar un regal que consistia en un bolígraf multifunció amb l’escut del Col.legi que hi pots escriure amb tinta negra, amb tinta vermella o amb llapis. Si jo fos un literat us diria que he escrit aquestes línies amb el bolígraf multifunció, però m’adono que malgrat haver criticat tant la informàtica, inconscientment estic escrivint amb el tractament de textos d’un ordinador.

Josep Juan i Rosell
Col.legiat nº 9.309

     

EXPOSICION DE EX LIBRIS

El día 23 de Abril, coincidiendo con el día del libro, se inauguró en nuestra Demarcación la exposición de ex libris de Caminos, Canales y Puertos.

Con una notable asistencia se dirigió a los asistentes nuestro Decano, Josep Oriol, que en un breve parlamento destacó la antigüedad de los ex libris desde el antiguo Egipto y la satisfacción de poder presentar esta muestra única que está totalmente ligada a nuestra profesión. Dio las gracias a todos los que han colaborado con sus ex libris y a los que han participado en su montaje, invitando a todos los presentes a verla con el detalle que se requiere para poder apreciarla.

Declaró inaugurada la exposición cediendo la palabra a Justo Llácer, el cual agradeció a la Junta Rectora y a su Decano el apoyo recibido cuando propuso que se montara esta exposición que, por su temario, es única. Se refirió a la copia en pergamino del “Gallo”, pintado por Albert Durero, que está expuesto en un caballete y que ha sido considerado por muchos expertos como el primer ex libris de la época moderna. Se refirió a tres exposiciones de ex libris que se habían efectuado en Barcelona y que, con ésta que se inauguraba, se venía a continuar con la tradición ex librista de Cataluña.


Hizo un recorrido por la temática de las obras expuestas que se inicia por lo que representa y es el Ingeniero de Caminos, Canales y Puertos.

Agradeció por último a los coleccionistas e instituciones que han prestado sus ex libris para esta exposición, en especial al italiano Guian Carlo Torre.


Intervino a continuación Víctor Oliva que tanto entusiasmo ha puesto en que se realice esta exposición, destacando la importancia y esencia de los ex libris y de la temática tan singular y específica de los expuestos.

Los asistentes pudieron ver detalladamente todos los ex libris siéndoles explicado algunos pormenores y los detalles sobre cómo se hace un ex libris, las técnicas empleadas y los pasos sucesivos hasta conseguir su finalización.

A la salida se obsequió a los asistentes con el Catálogo en el que se reproducen los 165 ex libris de que consta la exposición.

Los asistentes fueron invitados por el Colegio a un aperitivo.

La exposición permanecerá abierta de lunes a viernes de 10 a 14 y de 16 a 19 horas en la Sala de Actos de la Demarcación, hasta su clausura el viernes 13 de Junio de 2008.

Justo Llácer Barrachina
Colegiado 601

     

Excursión de los Ingenieros Jubilados a Extremadura

Con una climatología envidiable, el grupo de Ingenieros Jubilados y acompañantes inició el viaje a Extremadura organizado por el Servicio al Jubilado.

El lunes 31 de Marzo y en vuelo aéreo que partía de Barcelona llegamos a Madrid donde nos reunimos los 39 componentes de la expedición. Nos dirigimos en autobús al Valle del Jerte, después de comer en el Barco de Ávila, donde entre otros platos degustamos sus afamadas judías.

El espectáculo del Valle del Jerte es extraordinario pues los cerezos estaban en plena floración cargados de flores blancas unos y color de rosa otros. Nuestro compañero Luis Montero, oriundo de la zona, nos ilustró, con facilidad de palabra y con toda clase de detalles, atravesando las laderas por los caminos más interesantes.

A continuación nos dirigimos a Plasencia haciendo una breve visita de la ciudad, desde donde continuamos viaje hasta Cáceres después de una jornada muy completa y densa.

El día siguiente recorrimos el interesantísimo casco antiguo de Cáceres en el que se encuentra un antiguo aljibe, que recogía las aguas de lluvia y permitía el suministro de agua a la población. Fuimos recibidos, al finalizar la visita, en el Ayuntamiento por D. Miguel López, Concejal de Obras Públicas, y por nuestro compañero y Decano de la demarcación de Extremadura, Santiago Hernández, que nos dieron la bienvenida. En nombre de los expedicionarios Justo Llácer les dio las gracias. Finalizada la recepción y en el hotel dónde nos hospedamos se proyectó un interesante reportaje sobre la construcción del puente de Alconétar, que fue premio Construmat en Barcelona.

Acto seguido fuimos invitados a una comida por Jorge Mijangos, en nombre de OHL, que realizó dicha obra. Nos desplazamos para poder ver in situ el puente de Alconétar, recibiendo de los responsables de la construcción una detallada e interesante explicación. Al finalizar la visita y de regreso a Cáceres pudimos contemplar un parque de cigüeñas que anidan sobre unos postes de madera preparados para ello. Se realizó, por varios de los expedicionarios una visita nocturna a Cáceres antiguo iluminado, que es realmente impresionante y que hace honor al título de Patrimonio de la Humanidad que se concedió a la ciudad en 1986.

El miércoles nos desplazamos a Alcántara para visitar la presa de J.M.Oriol que realizó nuestro compañero Nicolás Navalón, así como el conocido puente romano de Alcántara que construyó Cayo Julio Lacer en tiempos del emperador Trajano. Con la visita al conventual de San Benito, terminó la mañana siendo invitados a comer por nuestro compañero Fernando Pedrazo, en nombre de la Demarcación de Carreteras del Estado, en el Convento de Nuestra Señora de la Luz.

De regreso a Cáceres hubo libertad para que cada uno pudiera continuar visitando Cáceres.

El jueves efectuamos una visita a Badajoz, continuando hacia Elvas (Portugal) donde comimos en la Pousada Sta. Luzia. Por la tarde y tras un paseo por la ciudad, degustamos el típico café con canela y el célebre Oporto, regresando a Cáceres.

El viernes lo dedicamos íntegramente a recorrer Mérida, capital de la Comunidad autónoma, empezando con una visita cultural, guiada por nuestro compañero Fernando Aranda, a las ruinas romanas del Teatro y Anfiteatro romanos y finalizando en el Museo Nacional de Arte romano.

Nos trasladamos después a la presa romana de Prosperina en la que recibimos una detallada explicación de los problemas y soluciones a los mismos que permiten su explotación y que han sido realizadas por el equipo técnico de la Confederación. Fuimos invitados a una comida muy típica por la Confederación y la empresa constructora Joca. Por la tarde visitamos el puente romano del Albarregas y las obras de encauzamiento realizadas por la Confederación Hidrográfica del Guadiana, que nos fueron detalladamente explicadas por los compañeros que habían intervenido en ellas.

El ultimo día, sábado, nos dirigimos a Trujillo donde brevemente admiramos la Plaza Mayor y el monumento a Francisco Pizarro. Llegados a Talavera de la Reina, célebre por sus cerámicas, y después de comer nos dirigimos al aeropuerto de Barajas para conectar con el vuelo a Barcelona, dando por concluida esta interesante excursión a Extremadura donde disfrutamos con mucha intensidad de su cultura, su gastronomía y sobre todo por las extraordinarias obras que son un orgullo para sus realizadores, tanto directores como contratistas, y también para el cuerpo de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos.

Justo Llácer Barrachina
Colegiado 601

     

 

   
  Col.legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya
Els Vergós, 16 08017 Barcelona Tel. 93 204 34 12 - Fax 93 280 29 24
email:catalunya@ciccp.es