Josep Oriol participa, com a degà, a Xarxes d’Opinió del FAD

Josep Oriol, a títol de degà del Col·legi d’Enginyers de Camins ha estat convidat a participar del projecte Xarxes d’Opinió. El projecte, que es basa en Internet, aprofita les noves tecnologies per crear un espai nou en el qual es recull l’opinió d’experts des de les diferents vessants, així com els punts de vista de les diferents parts implicades, sobre qüestions d’interès social. D’aquesta forma, es vol fomentar que es creï una opinió pública plural, per poder oferir a la ciutadania informació i assentar així una opinió rigorosa i fonamentada sobre cada tema accessible a tothom.
La participació del degà en les Xarxes d’Opinió s’ha centrat en el tema de l’Alta Velocitat i el seu pas per la ciutat de Barcelona. Les opinions es pengen a la web en format d’audio i els interessats poden escoltar-les i descarregar-les lliurement.
Aquest projecte ha estat impulsat pel Foment de les Arts Decoratives (FAD) i compta amb la participació de la Fundació Jaume Bofill i l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural de la Generalitat de Catalunya. Un altre tema a debat en aquest espai és l’Habitatge.

Podeu consultar aquestes opinions a l’adreça http://xarxesopinio.fadweb.org/

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE L’APLICACIÓ DELS CRITERIS AMBIENTALS EN LA PRÀCTICA DE L’ENGINYERIA CIVIL
(Se celebraran a la seu del CECCP al llarg del 2008)

La bona acollida del seminari 2007 amb prop de 320 assistents, així com la valoració positiva manifestada pels ponents, ens animen a continuar treballant amb l’objectiu de fer més present la visió sostenibilista en la formació de l’enginyer/a de camins. És per això que aquest any vinent, GECDIS i la CMACS organitzen una nova edició del Seminari, en forma de cicle de conferències.

Enguany, amb els mateixos objectius que anys anteriors, versarà sobre qüestions d’actualitat. Es tractaran el canvi climàtic, amb la seva influència en la política i la societat, veient quin ha de ser el paper dels enginyers/eres; l’avaluació ambiental estratègica, aquesta nova eina de gestió de la legislació ambiental, parlant dels avantatges i dels problemes de la seva implantació; la biodiversitat i les infraestructures; i la gestió sostenible en la construcció, on es parlarà dels cicles de vida dels materials i de les possibilitats en la gestió de residus.

L'assistència és gratuïta i oberta per a tothom.

1. Conferència “Canvi climàtic. Prioritats polítiques i socials. Repercussions a l’enginyeria civil”. (resum)
Dimecres 6 de febrer de 2008 a les 19.30 h. a càrrec de Sr. Josep Garriga i Sr. Pere Torres

Josep Garriga Director de l’ Oficina Catalana de Canvi Climàtic Subdirector General de Desenvolupament sostenible del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Llicenciat en ciències polítiques, econòmiques i comercials per la UB. La seva trajectòria professional es va iniciar com a empresari forestal i ramader. Posteriorment en l’Administració ha exercit diversos càrrecs i ha participat en diverses comissions, totes elles relacionades amb la prevenció i l’extinció d’incendis. Ha participat en cursos ponències i ha escrit articles sobre política i gestió forestal i del mediambient.

Pere Torres Director Tècnic de l’Institut Cerdà

Biòleg i ambientòleg. A l’Institut Cerdà s'ocupa especialment dels projectes de territori i sostenibilitat. Ha exercit la seva activitat en l'administració pública en l'àmbit de la planificació ambiental i la planificació territorial, en la universitat (professor associat de la UAB) i en la consultoria sobre gestió pública (director adjunt de l'Institut Internacional de Governabilitat). Ha tingut també experiència en el món local. Publica regularment treballs sobre la seva matèria d'especialització i articles d'opinió.

2. Conferència “Avaluació Ambiental Estratègica. Avantatges i problemes d’implantació”
Dimecres 26 de març del 2008 a les 19.30 h. a càrrec de Frederic Ximeno

En aquesta conferència es tractarà l’Avaluació Ambiental Estratègica, parlant dels avantatges i dels problemes de la seva implantació.
Mentre els estudis d’impacte ambiental van ser una primera eina de l’Administració per fer el control i seguiment mediambiental dels projectes que es feia de forma paral.lela a aquests; actualment tenim una nova eina de gestió de la legislació ambiental, l’Avaluació Ambiental Estratègica, que permet una discussió ambiental prèvia a l’aprovació del planejament. En ella es tenen en compte una sèrie de variables marcades des de l’Administració i és molt important la participació ciutadana.

Frederic Ximeno Director General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Titulat Superior en Biologia per la UB. Màster Professional d’Estudis Territorials i Urbanístics (UPC-UPF-EAPC) i de tècnic urbanista (EAPC). La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat en l’empresa privada (Estudi Ramon Folch, ERF Planificació i GFE-SOCINTEC), centrant-se en la planificació ambiental, territorial i urbanística, i en la definició d’estratègies de desenvolupament local des de la perspectiva sostenibilista.

3 Conferència “Eines per a la construcció i l’edificació sostenibles”
Dimecres 16 de abril del 2008 a les 19.30 h. a càrrec de Sr. Albert Cuchí

Les condicions necessàries per assolir la sostenibilitat són el tancament dels cicles materials i l'eficiència en la gestió dels processos. En el camp de l'edificació, identificar els fluxos que circulen pels edificis (materials, energia, aigua) i preveure els mecanismes adequats en cada cas per garantir aquestes condicions esdevenen fonamentals. Aquesta conferència farà incidència en les eines actuals que permeten avançar cap a la sostenibilitat en aquest camp.

Albert Cuchí Professor del Departament de Construccions Arquitectòniques a l’Escola d’Arquitectura del Vallès (UPC).

Arquitecte. Professor a l’Escola d’Arquitectura del Vallès (UPC). Treballa en temes de sostenibilitat i arquitectura, en col·laboració amb diverses institucions, entre les quals l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. És membre fundador de l’agrupació Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. És assessor de l’equip espanyol del Green Building Challenge, per la definició de l’Eina Verda de valoració de la sostenibilitat en l’edificació.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha constituït aquest Consell, com a òrgan consultiu adscrit al Departament, format, entre d’altres, pel col.legiat Josep M. Roca Pijuan, a proposta del Col.legi d’Enginyers de Camins. Altres companys que hi formen part són Eduardo Alonso Pérez de Ágreda, Antonio Gens Solé i Carme Deulofeu Palomas, que a més, ha estat designada secretària del Consell. Els altres quatre membres ho són a proposta del Col.legi d’Enginyers de Mines del Nord-Est, del Col.legi Oficial de Geòlegs de Catalunya, de l’Associació d’Enginyers Geòlegs i de l’Institut Geològic de Catalunya.

Esmorzars col·loqui amb els caps de llista al Congrés de Diputats

Com va sent habitual en els darrers processos electorals, el Col·legi va convidar els caps de llista per Barcelona de les principals forces polítiques amb representació al Congrés a participar en un cicle d’esmorzars col·loqui, perquè exposessin quins eren els seus plantejaments polítics, pel que fa a les infraestructures, de cara a les Eleccions Generals del proper dia 9 de març.

L’objectiu, un cop més, ha estat doble, d’una banda per donar a conèixer als líders d’opinió que el Col·legi, com a entitat corporativa, és una tribuna idònia a l’hora de parlar sobre les infraestructures i, d’altra banda, per oferir l’oportunitat als membres del nostre col·lectiu d’intervenir i conèixer de primera mà que pensen persones clau en la nostra activitat professional.

La resposta tant dels representants dels partits polítics, que ens han felicitat per la iniciativa, com dels Col·legiats i Col·legiades assistents, que han valorat molt positivament l’oportunitat que suposa el contacte directe entre els candidats i els tècnics, ha estat molt bona.

El cicle d’esmorzars col·loqui, que es va celebrar en rigorós ordre invers al nombre de representants obtinguts a Catalunya, va començar el dia 1 amb la participació de Joan Herrera d’Iniciativa per Catalunya Verds. Joan Ridao va participar el 5 de febrer com a cap de llista per Barcelona d’Esquerra Republicana de Catalunya. El dimecres 6 de febrer Jorge Fernández Díaz, segon a la llista per Barcelona pel Partit Popular, va participar en substitució de la cap de llista, Dolors Nadal, a qui va excusar per coincidir l’esmorzar amb la visita a Barcelona del líder del partit, Mariano Rajoy. Per part de Convergència i Unió va participar Pere Macias, en substitució de Josep Antoni Duran i Lleida, atès que va coincidir la seva participació al Col·legi amb la suspensió de la seva activitat política per uns dies per unes qüestions de salut que ja estan superades. Finalment, el dia 12 de febrer va tancar aquest cicle d’esmorzars col·loqui la cap de llista per Barcelona del Partit dels Socialistes de Catalunya i ministra d’Habitatge, Carme Chacón.

Els esmorzars van ser moderats per Josep Maria Ureta, cap d’opinió d’el Periódico de Catalunya, que es va encarregar de fer a cada convidat les mateixes sis preguntes sobre qüestions relacionades amb les infraestructures, de manera que es pogués establir un comparatiu entre les propostes de les diferents opcions polítiques. En aquest sentit, el Collegi ha preparat l’edició d’un fullet Opinions, per distribuir entre els companys i companyes, que permeti fer una valoració de les propostes dels candidats. Cal destacar també la nodrida assistència de mitjans de comunicació per cobrir aquest cicle d’esmorzars col·loqui.

La gestió de l’aigua a les Terres de Ponent a debat
Delegació de Lleida, 1 de febrer

El passat 1 de febrer va tenir lloc a Lleida un dinar–col·loqui amb la presència de l’Hble. Sr. Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en què es va debatre sobre el present i el futur de la gestió de l’aigua, un recurs escàs i bàsic en tots els àmbits de la nostra societat.

El conseller Baltasar va defensar un model de gestió de l’aigua que permeti a la Generalitat assumir les competències en matèria de gestió de l’aigua que li corresponen, segons la normativa estatutària vigent. Així, la proposta plantejada passa per evitar grans transvasaments i potenciar les plantes dessaladores per les grans possibilitats que ofereixen, tenint en compte, a més a més, que ja n’hi ha en funcionament al territori i que se n’estan construint tres al llarg del litoral català: la de Blanes, en estat més avançat, i dues més, al Baix Llobregat i al Tarragonès. Aquestes instal·lacions podran arribar a generar 200 hectòmetres cúbics l’any, l’equivalent al doble de la capacitat del pantà d’Oliana.

Per altra banda, va fer èmfasi en la necessitat d’estendre la cultura de l’estalvi d’aigua i fomentar les mesures preventives per evitar grans situacions de sequera en un futur proper.

Respecte a les infraestructures de la zona, va puntualitzar que el Govern de la Generalitat i el de l’Estat estan enllestint els acords finals per portar a terme la segona fase del Canal de Pinyana, l’abastiment als regants de l’aigua de la Llosa del Cavall i la construcció de la canonada que ha de dur aigua del pantà de Rialb al Canal Segarra-Garrigues.

L’acte, tot un èxit de participació (es va comptar amb més d’una cinquantena d’assistents al dinar – col·loqui), ha tingut un fort impacte als mitjans locals degut a que la problemàtica de l’aigua és una qüestió d’elevat interès ciutadà i de forta repercussió a la zona.

El Col·legi repassa l’estat de Bolonya

Eldemiro Rúa i Antonio Huerta examinen la situació actual de l’Espai Europeu d’Ensenyança Superior en la titulació d’enginyeria de camins canals i ports

La Declaració de Bolonya, signada pels ministres d’educació europeus l’any 1999 a la ciutat italiana, fixava les bases per crear, abans del 2010, un espai comunitari d’educació superior que facilités l’intercanvi i la mobilitat entre països. A data d’avui, tant les Escoles com el Col·legi d’Enginyers de Camins Canals i Ports continuen debatent amb el Ministeri espanyol la millor manera d’adaptar-se a aquest decret europeu sense perdre la qualitat de l’ensenyament. Per informar sobre l’estat de la qüestió el passat 5 de febrer va tenir lloc al Col·legi de Barcelona la sessió informativa La Declaració de Bolonya. Estat actual i perspectives de futur. Un dels ponents de la conferència va ser el director de l’Escola d’Enginyers de Camins Canals i Ports de Barcelona-UPC, Antonio Huerta, que va voler tranquil•litzar els assistents més joves assegurant que tots els matriculats actualment a la titulació de camins no patiran cap canvi, i que, per als qui vindran nous, s’està intentant que “quatre anys de grau més dos de màster sumin cinc anys d’universitat”.

Per adaptar-se a les directrius marcades per Bolonya, el Ministeri ha dividit els estudis en dos nivells diferenciats: grau i màster. El grau ha de ser de quatre anys o 240 crèdits ECTS, susceptibles de ser convalidats a d’altres països europeus, i el màster de dos anys o 120 crèdits ECTS. D’aquesta manera els estudis d’enginyeria de camins canals i ports, que a Espanya i tret de Madrid són de cinc anys, passarien a ser de sis. Un canvi, que segons el president del Col·legi, Eldemiro Rúa, podria posar en perill l’excel•lència dels professionals espanyols que ara està més que demostrada quan “de les deu constructores mundials més importants set són espanyoles”. Per això, la solució que s’ha proposat intenta preservar el pla d’estudis de cinc anys: primer, s’impartiria efectivament un grau de 4 anys o 240 crèdits ECTS, i després, un màster de dos anys o 120 crèdits ECTS però que es pogués convertir en un màster d’un any o 60 crèdits ECTS, tot reconeixent la meitat dels crèdits per coneixements adquirits anteriorment.

Un altre tema a debat, a més de les nomenclatures de les noves titulacions, és si s’han d’oferir un o més graus. Les opcions salten d’un, que seria l’equivalent a enginyeria civil, a tres, que inclourien les diverses especialitats en biologia, transports i serveis urbans i construccions civils. Sigui com sigui, Rúa va defensar molt especialment que almenys una de les titulacions porti per nom el de Enginyeria de Camins Canals i Ports, “una professió que té ja més de dos-cents d’història”.

Les atribucions que acompanyen el títol d’enginyer de camins, també és un altre dels temes que està portant de cap tant els Col·legis professionals com el Ministeri. En principi, tal i com assenyala Rúa, “seria només el màster el que permetria l’accés a la professió regulada”. Així, pel que fa als enginyers tècnics, si volguessin accedir a les atribucions dels enginyers de camins haurien de cursar els dos anys sencers del Màster Enginyer de Camins, Canals i Ports.

A menys de dos anys del límit marcat perquè el model de Bolonya entri en funcionament a les universitats dels 29 països signants, a la conferència sobre la matèria organitzada al Col·legi, el director de l’Escola d’Enginyers de Camins Canals i Ports de Barcelona - UPC va lamentar no poder concretar més algunes de totes aquestes qüestions perquè, com va assenyalar, “ja fa deu anys que els papers han de sortir demà”.

Ponts a prova de clima
Cicle de conferències sobre sostenibilitat i enginyeria civil: Canvi climàtic. Objectius i prioritats socials. Repercussions a l’enginyeria civil.

Al protocol de Kyoto, signat l’any 1997 per frenar les emissions contaminants arreu del món, li queden només quatre anys de vigència. Mentre, els científics parlen ja de l’escalfament global com una realitat indiscutible. En aquesta línea, en un cicle de conferències sobre sostenibilitat i enginyeria civil que es va organitzar al Col·legi el passat 6 de febrer, el director de l’Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat, Josep Garriga, va apuntar que el repte per als enginyers serà projectar infraestructures a “prova de clima”, és a dir, ponts, carreteres o edificis que tinguin en compte les possibles variacions meteorològiques en un futur.

També, si el canvi climàtic s’ha de combatre a nivell local, Catalunya i els professionals de tots els sectors hauran de jugar un paper important en la creació de polítiques mediambientals. Especialment, s’haurà d’intentar reduir el volum d’emissions dels sectors difusos com són les vinculades a vehicles amb motors de combustibles fòssils o les derivades de la ineficiència energètica a les llars, els comerços o les indústries, que a Catalunya arriben a superar el 60% del total. Per això, Garriga valora els descomptes que es realitzen en productes més respectuosos amb el medi ambient i que incentiven els ciutadans a comprar productes ecològics: “fins ara només es premiava les empreses que reduïen el volum de contaminació, però cada cop més és important conscienciar també la població”, explica.

Catalunya, segons el director de l’Oficina del Canvi Climàtic a més de ser de ser un territori ric i d’estar situat en una zona de la mediterrània que és especialment sensible a les variacions de temperatura, és de les zones del món “que produeix més gasos d’efecte hivernacle i des de fa més temps”. De fet, a nivell estatal, segons explica Garriga, som el país “que més diners es gasta en comprar drets d’emissions per no superar els límits marcats pel protocol de Kyoto”. És a dir, que si actualment el màxim permès pel que fa les emissions de gasos d’efecte hivernacle és del 15%, Espanya compra drets per un 20% més. Un mal costum que, en un futur, i segons adverteix el director de l’Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat, podria arribar a costar 400 milions d’euros l’any.

Pel que fa al conegut com “paquet verd europeu” o els tres vint: disminució en un 20% de les emissions dels gasos causants de l'efecte hivernacle, estalvi d'un 20% d'energia, i contribució d'un 20% de les energies renovables al mixt energètic, Espanya haurà de saber aprofitar tant el sol com la terra disponibles i treure-li el màxim partit a l’energia solar.

Davant els percentatges que sempre acompanyen les directrius internacionals, el director tècnic de l’Institut Cerdà, Pere Torres, va posar de manifest que en el canvi climàtic també hi ha moltes incerteses. Per exemple, tot i que s’ha dit que en els pròxims anys la temperatura de la Terra augmentarà una mitjana de dos graus, no s’ha precisat el ritme dels canvis ni quines seran les xifres que marcaran els termòmetres país per país. Per això, explica Torres, serà important que cada territori faci un esforç per interpretar quines són les variacions que pot experimentar i, un cop estudiades, desenvolupar tant actuacions de mitigació com d’adaptació, que a l’igual que Garriga, Torres està convençut que “només poden ser locals”.

Formigó amb menys clínquer
Conferència del professor emèrit de la universitat de Sherbooke a Canadà, Pierre-Claude Aïtcin, en la sessió Innovació i percepció social en les infraestructures: el futur del formigó que es va celebrar al Col·legi el passat 12 de febrer

El formigó del futur serà un compost amb menys clínquer i més additius i materials cimentants complementaris. Així ho va assegurar el professor emèrit de la universitat de Sherbooke, a Canadà, Pierre-Claude Aïtcin, en la conferència que es va celebrar el 12 de febrer al Col·legi sobre Innovació i percepció social en les infraestructures: el futur del formigó: “la construcció d’infraestructures de formigó s’ha d’entendre des d’una perspectiva de sostenibilitat. És un nou context industrial i s’han de conèixer les regles per sobreviure”, va assenyalar.
Les fàbriques de ciment produeixen el 5% del total d’emissions mundials de CO2. D’aquesta manera, en el nou escenari internacional en què qui contamina paga, moltes companyies de ciment treballen per disminuir aquestes emissions, com per exemple reduint la temperatura de formació del clínquer o utilitzant fonts alternatives de calci. Tot i així, tal i com va apuntar Pierre-Claude Aïtcin, si es té en compte que per cada kg de clínquer menys que s’utilitza en la producció de ciment també s’emet un kg menys de CO2 a l’atmosfera, és aquí on “es pot contribuir més a reduir l’impacte ecològic”, va explicar. En aquest sentit, Holanda i Bèlgica han estat dos dels països pioners arribant a substituir fins un 40% del clínquer en la producció de formigó per altres matèries primes com la cendra o la llava. Igualment, el professor de Canadà també va animar als contractistes a tenir paciència i pensar que si bé la producció d’aquest tipus de ciment pot significar una inversió inicial major, els resultats poden ser molt beneficiosos si s’aprofiten les característiques dels nous materials.
A Dubai s’està construint la torre més alta del món, el Burj Dubai, de 800 metres d’alçada, els 600 primers amb ciment concret ternari, compost per clínquer, cendra volant i fum de silici, i els 200 finals d’acer. També, als Estats Units, al Colorado, Pierre-Claude Aïtcin va destacar l’estructura d’un pont de formigó i acer: “la combinació fa que l’estructura sigui dúctil i a més a més econòmica”, apunta. Una altra tècnica que s’utilitza des de fa poc a Canadà és la substitució parcial de la sorra per sorra lleugera d’una gran porositat i amb una composició molt gran d’aigua que facilita la hidratació del ciment. Per exemple, a Texas s’ha fet servir aquest ciment amb sorra lleugera per la construcció d’autopistes en el desert, doncs, tot i que el material és més car, el ciment es cura millor. De fet, una construcció sostenible ha de ser sinònim també de durabilitat i per això el curat, en paraules de Pierre-Claude Aïctin, “és el més important”.

Sessió informativa de Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística, DL 1/2007, i dels concursos per a la redacció dels seus instruments de planejament.

La construcció de vivendes assequibles és un dels deures pendents més urgents en matèria d’urbanisme. En concret, la Generalitat ha taxat en 45.000 el mínim d’habitatges protegits necessaris en els propers quatre anys. Per tal d’ajustar-se a aquest calendari, INCASOL ha convocat els corresponents concursos per a l’elaboració dels plans directors urbanístics que desenvolupin àrees residencials estratègiques de nova construcció a una bona part de les principals localitats de Catalunya. A més de poder demostrar solvència econòmica, els membres dels equips participants hauran d’estar especialitzats en sis disciplines diferents. Així, s’espera que la convocatòria mobilitzi a gairebé 500 professionals i que el 15 de març del 2009 s’aprovi el planejament que permeti la construcció dels habitatges previstos.

Aquests terminis estan fixats al Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística que es va aprovar el 16 d’octubre del 2007. Un document que també s’emmarca dins les diverses línies d’actuació del Pacte Nacional per a l’Habitatge. Tal i com va remarcar el director general d’Actuacions Estratègiques i Polítiques de Sòl, Joan Llort i Corbella, en una sessió informativa al respecte que va tenir lloc al Col·legi el 17 de gener passat, la Generalitat ha passat a entendre la vivenda protegida “com una prioritat més enllà de la competència de cadascun dels municipis” i ha establert tot un seguit de mesures “molt àgils” en cas que el sistema local no funcioni. Malgrat tot, en l’elaboració de qualsevol d’aquests plans directors el Govern haurà de consultar els Ajuntaments.

De la seva banda, i també en la mateixa sessió informativa, el degà del Col·legi, Josep Oriol, va destacar la multidisciplinareitat del projecte com “una gran idea de la Generalitat”. En aquest sentit i, a més del doble concurs per escollir els equips per redactar els plans urbanístics necessaris, s’ha obert una tercera convocatòria que permetrà la participació d’experts mediambientals en el planejament.

Els equipaments també seran claus en la construcció d’aquestes noves àrees residencials. De fet, els Ajuntaments corresponents hauran de rebre els sectors que conformen les àrees residencials estratègiques amb l'obra d'urbanització finalitzada i els equipaments necessaris construïts. Un punt que Corbella va senyalar “com una garantia que es podrà mantenir l’equilibri” en les zones en les que es treballi.

Les Àrees Residencials Estratègiques s’han definit com zones de més de 50 habitants per hectàrea, integrades dins la ciutat preexistents i amb un mínim d’habitatge protegit del 50% del total de les vivendes. A més, hauran de disposar d’una bona xarxa de serveis i estar ben connectades amb el transport públic. Tota una sèrie de característiques que segons va apuntar el director d’INCASOL, Miquel Bonilla, s’hauran de tenir molt en compte en “un gran repte en el que no valen anàlisis segmentats”.

Camí de Barcelona
Entrevista amb Manuel Herce, professor del Programa de Gestió de la Ciutat de la Universitat Oberta de Catalunya

Dels 2,5 milions d’accessos que es produeixen diàriament a Barcelona el 62% són en vehicle privat. En canvi, a l’interior de la ciutat els desplaçaments en cotxe es redueixen al 35%. Per això, segons el professor del Programa de Gestió de la Ciutat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Manuel Herce, és indispensable dotar l’àrea metropolitana de Barcelona d’una bona xarxa de transport públic: “la mobilitat dins la ciutat és acceptable, hi ha moltes opcions per moure’s d’un lloc a un altre, el problema el tenen tots els que viuen fora de Barcelona però han d’anar-hi a treballar o a estudiar cada dia”, sentencia.

Amb les obres per l’entrada del Tren d’Alta Velocitat a Barcelona, la xarxa de rodalies ha patit durant un mes talls a les línies C2 sur, C7 i C10. A més de retards continus i canvis de via dels combois en l’últim moment. En aquest sentit, Herce apunta que “el servei de rodalies és bo però està col•lapsat”. D’aquesta manera, una millora del servei ha de passar forçosament per ampliar el nombre de vies, un projecte que segons el professor de la UOC ja porta temps de retard doncs “fa vint anys que no s’inverteix a Barcelona”.

A tall d’exemple, un sol túnel ferroviari entre Barcelona i el Vallès és insuficient per absorbir la demanda creixent de mobilitat a la zona. Davant la manca d’opcions, molts opten per agafar el cotxe. A mesura que ens allunyem de la ciutat de Barcelona, l’ús del vehicle privat s’incrementa en detriment del transport públic. Mentre els barcelonins fan en transport públic el 31,9% dels seus desplaçaments, els residents fora de la Primera Corona només el fan servir en el 9,1%. Un percentatge que fins i tot baixa al 2% en desplaçaments entre municipis de la segona i la tercera corona i sense passar per la ciutat.

També, la millora i l’ampliació del servei dels d’autobusos interurbans hauria de servir per cobrir la demanda de transport allà on el tren no hi arriba. L’últim Govern de Convergència i Unió va renovar per trenta anys les concessions a les companyies que exploten aquest servei, exceptuant totes aquelles que depenen de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Segons Herce l’actual Govern tripartit ha aprofitat aquesta excusa per quedar-se “de braços creuats” i no ha fet gran cosa per ampliar el servei d’autobusos intermunicipals: “és difícil, requereix d’una gestió activa, però és podrien fer moltes coses per millorar-lo”, assegura.

Seguint amb les crítiques, el professor del Programa de Gestió de la Ciutat, cita el Pla director de mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona com un document poc útil: “els objectius que es persegueixen són molt lloables, però no es concreta en les mesures adients per assolir els objectius”, argüeix.

Una de les fites que apareix a l’esmentat Pla és l'ordenació del trànsit interurbà d'automòbils. Segons xifres de l’any 2006, l’ocupació mitjana per vehicle és només d’una persona tant en cotxe com amb moto. Ara fa menys d’un mes es va presentar el nou Pla de Seguretat Viària 2008-2010 que, entre d’altres, contemplava la instal·lació de carrils preferents en les principals entrades a Barcelona, com la C-58, la B-23 i la C-31 sud, i per als vehicles amb dos ocupants o més. Per a Herce “com aquesta, totes les iniciatives sumen”, tot i així, el professor insisteix que, malgrat les millores dins el transport urbà o la projecció de la línia 9 de metro, ara per ara el que urgeix “és una bona xarxa de transport públic que connecti la ciutat amb els seus centres d’influència”. Si es té en compte que la ciutat és la destinació principal dels desplaçaments dels 4,1 milions de persones que viuen a la regió metropolitana de Barcelona, la idea no sembla tan descabellada.

Embassaments en números vermells

El director de l'Àrea de Planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua, Gabriel Borràs, repassa per la Circular l’estat de les conques catalanes

El fet que el diari del diumenge vagi acompanyat d’un parell de difusors no és baladí: l’estat dels embassaments a Catalunya és el pitjor de l’últim decenni. Totes les conques de la nació i molt especialment la del riu Muga, es troben en situació d’excepcionalitat amb un volum d’aigua que en alguns casos no arriba al 26% del total. En aquest sentit, i si d’aquí a maig les pluges no arreglen la situació, es preveu que tota la l’àrea de Barcelona entri al juny en situació d’emergència màxima, és a dir, començarien, aleshores, a aplicar-se restriccions domèstiques d’aigua.

El primer que es veu en una radiografia dels embassaments a Catalunya és que l’àrea de Barcelona ha estat la més castigada per la manca de pluges. Així, la majoria de les precipitacions s’han concentrat al litoral i al pre-litoral tarragoní sense aportar quantitats destacades als embassaments de les conques internes. D’aquesta manera, les capçaleres dels rius Ter i del Llobregat, que són els que abasteixen Barcelona, han estat les més desafortunades amb un valors de 7mm d’aigua en front els 200mm que s’han registrat en alguns casos a Tarragona. Per això i, entre d’altres, el Departament de Medi Ambient ha senyalat la connexió de la xarxa d’aigua de Tarragona amb el sistema Ter-Llobregat com una de les possibles solucions al problema de la sequera.

També, una altra de les mesures que més s’han escoltat aquests dies és la de portar aigua en vaixells, tant crua com potable, des de diversos orígens de l’arc mediterrani. Tant els responsables d’Aigües de Barcelona (Agbar) com els del Port de Barcelona han refusat donar més detalls al respecte adduint que ells es limitaran a complir les ordres que es donin des de Medi Ambient. Tot i així, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja ha iniciat la contractació d’aquest servei que es preveu estigui ja operatiu al mes de març. De moment, i segons explica el director de l'Àrea de Planificació de l’ACA, Gabriel Borràs, “s’estan desenvolupant els tràmits per disposar de les infraestructures de connexió que seran necessàries per gestionar la descàrrega d’aquestes possibles aportacions d’aigua mitjançant vaixell”. Igualment, l’any 2005, quan l’estat dels embassaments també es va convertir en un problema, el Govern ja va plantejar portar aigua en vaixells per servir Barcelona i rodalies. Les pluges, però, van acabar per millorar la situació i no va caldre arribar a aquest extrem. Un final que els responsables de la Generalitat esperen que es repeteixin enguany.

Mentrestant, i per garantir l’abastiment domèstic com a mínim fins el març, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l'ACA, està desenvolupant diverses actuacions d'emergència, que ja es van iniciar abans de l'estiu de 2007. Entre d’altres, per exemple, s’han tallat totes les dotacions de rec del Baix Ter i provinents d’embassaments, a més de la restricció dels cabals ambientals a 700 l/s, el mínim perquè es mantingui la vida dels ecosistemes aquàtics.

En cas que finalment s’arribessin a produir els talls en el subministrament domèstic, serien els municipis de més de 20.000 habitants els encarregats de programar i gestionar el pla de contingència. Tots aquests municipis ja han presentat el pla a l’ACA que té com a objectiu final optimitzar al màxim l'ús de l'aigua.

Pluges a banda, el cert és que Catalunya necessita una política de l’aigua que en garanteixi el subministrament a llarg termini. Per aconseguir-ho des de la Generalitat s’estan duent a terme diferents mesures de manera paral·lela, com la producció d'aigua dessalinitzada o la recuperació d’aqüífers perquè en un període d’uns quatre anys es disposin d’uns 200 hm3 d’aigua addicionals i que, segons, Borràs: “ens permetin garantir la qualitat i la disponibilitat d’aquest apreciat líquid els 365 dies de l'any amb independència de la climatologia”.

Els tècnics demanen el retorn de la seva autoritat en l’obra pública i les infrastructures

El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, ha promogut un document en el que es reclama la necessitat de que els tècnics tornin a recuperar la potestat necessaria, front al polítics, com a un element clau a l’hora de garantir una obra pública de qualitat i al servei dels ciutadans i de la societat.

A més del Col·legi. han signat i participat en el desenvolupament del contingut d’aquets document Foment del Terball; la Cambra de Comerç; els Col·legis d’Enginyers Industrials i de Telecomunicacions; l’Institut d’Enginyers de Catalunya; ASINCA i la Cambra de Contractistes.

El document planteja la rellevància de que els tècnincs puguin desenvolupar les seves tasques amb les mínimes interferències, perque el criteri tècninc prevalgui en els aspectes clau del projecte i l’execució de l’obra pública. Aquest plantejament no vol, en cap moment, que els tècnics ocupin el lloc dels polítics; sinó al contrari, que aquests compleixin amb la seva responsabilitat i amb el mandat de decidir, prioritzar i impulsar el desenvolupament de projectes d’obra pública i infrastructures.

El document acaba amb un decàleg segons el qual el Col·legi d’Enginyers de Camins i les altres entitats signants, demanen:

- Planificació i pacte, perque les obres es pensin en clau de servei i no en els quatre anys de legislatura. A més es reclama la participació de la societat civil. - Priorització, conscients de que s’ha de marcar les necessitats i ordenar-les. - Programació, perquè una execució ordenada permetrà optimitzar millor els recursos necessaris. - Opcions de finançament, per que un territori pugui optar per l’execució privada si la necessitat així ho marca. - Sostenibilitat, perquè les infraestructura han de ser respectuoses amb l’entorn per cumplir amb la seva vocació de servei a la societat. - Coordinació entre administracions. - Definició completa del projecte tècnic. No estalviar en el projecte significa aconseguir una obra sense incidències ni improvisacions, que resulten costoses pel ciutadà. - Adjudicació equilibrada dels contractes, sense optar pel preu més baix com a criteri general. - Afavorir i impulsar la innovació. - Garantir el manteniment de la infraestructura un cop acabada.

El document planteja la necessitat de que els ciutadans recuperin la confiança en l’obra pública, objectiu que sols es pot assolir posant totes les eines necessàries per dotar a la societat d’unes infraestructures de qualitat, realitzades sota el criteri dela eficiencia i la eficacia de l’obra pública.

El document va ser presentat als mitjans de comuniació pels representants de les entitats signants, el passat 29 de novembre a la seu de Foment del Treball, a Barcelona, amb una nodrida assitència per part de la premsa.

Veure el document per a la seva consulta.

Consell d’Àrbitres de la Concòrdia d’Obra

El Col.legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports va acollir el passat 29 de novembre la primera reunió del grup d’àrbitres, experts que mediaran en els conflictes tècnics que es poden produir durant els processos constructius.

L’acte va ser presidit pel Sr. Antoni Serra Ramoneda, president del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC), pel Degà del Col·legi, Sr. Josep Oriol, i pel President de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, Sr. Rafael Romero.

La trobada, celebrada amb tots els àrbitres, va servir per agrair la seva presència al Consell i per posar a debat l’arbitratge tècnic en el sector de la construcció.

Aquest Consell està integrat per 25 experts, enginyers de camins, enginyers industrials i arquitectes, de reconegut prestigi que són els encarregats de resoldre, en un termini màxim d’un mes de manera definitiva i amb total validesa jurídica, els possibles conflictes que es plantegin entre les parts que participen en un procés de construcció (des dels plànols de l’obra fins els darrers acabats).

Cal recordar que la Concòrdia d’Obra és el primer procediment d’aquestes característiques i esdevé un sistema alternatiu als processos dels tribunals ordinaris de justícia, que agilitza els procediments, redueix els costos i les gestions necessàries en la resolució dels litigis, basat en l’emissió d’un dictamen o Laude per part d’un àrbitre especialitzat en el cas.

Els impulsors d’aquest sistema de resolució de conflictes són:
La Fundació Catalana per a l’Arbitratge Tècnic, el Tribunal Arbitral de Catalunya, la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

La Fundació Privada Catalana per a l’Arbitratge Tècnic (FPCAT), impulsora d’aquest procediment, és una institució creada pels Col·legis d’Arquitectes, d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, d’Enginyers Industrials, d’Enginyers de Telecomunicacions i d’Economistes de Catalunya, amb la finalitat de promoure i fomentar l’arbitratge com a sistema eficaç per a la resolució de controvèrsies.

Aquesta Fundació compta amb el Tribunal Arbitral de Catalunya (TATC), un òrgan que s’encarrega d’analitzar cada cas en litigi, d’administrar el procediment i de designar un àrbitre adient en funció dels coneixements tècnics que requereixen les circumstàncies.

L’ENGINYERIA DE CAMINS I L’OPINIÓ PÚBLICA

En aquest sentit i per contrarestar aquest estat d’opinió ens hem posicionat a favor de la defensa dels professionals de l’enginyeria de camins i a favor de l’aplicació del criteri tècnic en l’obra pública. Nosaltres no varem ser els primers en fer denúncia pública, a mitjans de novembre de 2006, fa més d’un any, explicant que els terminis d’acabament de l’obra de l’Alta Velocitat eren molt justos i no responien a criteris tècnics, sinó polítics, anticipant el risc que pel servei de Rodalies podia suposar. Per desgràcia, s’han confirmat els nostres pronòstics.

La defensa de la professió és un dels eixos estratègics de la tasca que estem duent a terme al Col.legi, i per tal que tingueu constància de l’activitat feta en aquest sentit, estem preparant un dossier amb les intervencions que s’han dut a terme en els mitjans de comunicació. Aquest document s’enviarà a tots els col.legiats i col.legiades a finals de desembre.

SÓN NOTÍCIA

La circular informativa “Camins.cat” obre la nova secció “Són Notícia” que vol donar a conèixer els canvis professionals dels Col·legiats/des, a més dels més rellevants del nostre àmbit professional.

Els nomenaments han de fer referència a l’activitat professional. S’inclou el nomenament per exercir càrrecs de rellevància, en comitès, organitzacions o entitats vinculades a l’exercici de l’enginyeria de camins o a l’activitat professional de l’anomenat/da.

La secció publicarà informacions que els membres o les empreses i organitzacions facin arribar al Col·legi. A tal efecte, es prega enviar un breu perfil professional i, si en disposeu, adjuntar una fotografia a l’atenció de Begoña Torrella a 07bta@ciccp.es.

Miguel La Casta Muñoa, Ingeniero de Caminos, Canales y Puertos (promoción 1983 Madrid) ha sido nombrado recientemente Director de Infraestructuras y Conservación de la Autoridad Portuaria de Barcelona. El Sr. La Casta que ingresó en la Autoridad Portuaria de Barcelona en 1991, es a su vez Master en Dirección de Empresas. Especialidad: Construcción (UPC 1994) y Master en Ingeniería y Gestión Portuaria (UPC 1999).

Joan Compte i Costa, Enginyer de Camins, Canals i Ports, és el nou gerent d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), empresa pública del Departament de Medi Ambient i Habitatge, responsable de l’abastament en alta a més de 100 municipis de l’àrea de Barcelona. Fins fa poc dirigia la Depuradora del Baix Llobregat SA, empresa pública participada per l’Estat i l’ACA , encarregada de la construcció de la depuradora i la reutilització del Baix Llobregat, així com del tractament biològic de la depuradora del Besòs.

Tomás Cazurra Pérez, Enginyers de Camins, Canals i Ports (MBA 86), és el director d’Obres II de l’empresa pública d’Aigües Ter Llobregat (ATLL). Des d’aquesta direcció s’executen obres tant importants com la dessalinitzadora del Llobregat, Ampliació de l’ETAP del Llobregat entre altres. Té més de trenta anys d’experiència en obres hidràuliques, preferentment, en el tractament d’aigües residuals. Els últims vuit anys va ocupar el càrrec de director tècnic de l’empresa pública Depuradora del Baix Llobregat.

Antonio Huerta Cerezuela ha estat nomenat director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona el proppassat mes de març. Doctorat al Departament d’Enginyeria Civil de Northwestern University (1987) i Catedràtic d’Universitat des de l’any 1993, És també director del Laboratori de Càlcul Numèric i un investigador destacat en mètodes numèrics en ciències aplicades i enginyeria. En aquest àmbit ha publicat els seus treballs i participa en el comitè editorial de les revistes internacionals més prestigioses. A rebut nombrosos premis i reconeixements, com per exemple: “Fellow of the International Association of Computational Mechanics, (2002), Thomas Al Jaeger Prize, Int. Association for Structural Mechanics in Reactor Technology (1989) i Royal E. Cabell Fellowship, Norhwestern University, USA, 1986

Albert Vilalta i Cambra és el nou director general de les societats concessionàries Túnels i Accessos de Barcelona, SAC i Túnel del Cadí, SAC.
Amb 16 anys d’exercici professional, Vilalta ha treballat en el camp de les infraestructures tant en el sector privat com en el públic, on va ser, durant set anys, enginyer en cap de l’Ajuntament de Barcelona.

Joaquín Llansó Nores, Ingeniero de Caminos, Canales y Puertos de la promoción del 78, ha sido nombrado recientemente Director General de la Sociedad Estatal Depuradora del Baix Llobregat, SA, empresa pública dependiente del Ministerio de Medio Ambiente, encargada de la construcción de la nueva depuradora del Prat de Llobregat, de la ampliación y modernización de la depuradora del Besòs y de gestionar la reutilización de las aguas del efluente de la depuradora del Baix Llobregat.

Lluís Jané Guitart
Enginyer de Camins, Canals i Ports, Promoció 1992 (Barcelona)

Ha estat nombrat Delegat a Catalunya del grup d’enginyeria, construcció i energies renovables Apia XXI, així com de la seva filial GeoPlank. És Master of International Business per la Universitat Pompeu Fabra i durant els darrers anys ha desenvolupat la seva carrera professional a Sudamèrica, en l’àmbit de la construcció i concessions d’obra pública.

Luis Bellera Via, Ingeniero de Caminos, Canales y Puertos (Barcelona, promoción 1984) ha sido nombrado Director Regional en Catalunya de Sacyr. Licenciado en dirección y administración de empresas por el IESE (PDD 92), ha desarrollado su carrera profesional en el sector de la construcción de grandes obras públicas y con especial relevancia en el campo de las obras marítimas. Anteriormente ocupaba el puesto de delegado de Scrinser (grupo Sacyr Vallehermoso)

D’acord amb el seu compromís electoral, la nova Junta Rectora ha creat la figura del Defensor del Col.legiat, assignant aquesta funció al company Jordi Julià Sort, membre de la Junta. L’objectiu d’aquesta figura és la creació d’un canal de comunicació directa entre els col.legiats i el Col.legi.

La nova Junta està compromesa en un procés d’obertura del Col.legi tant cap a la societat com cap a tots els col.legiats i col.legiades, i per tant la creació de la figura del Defensor del Col.legiat és un pas més en aquest sentit. Som un col.lectiu relativament reduït, però ja no tant com per a que puguem afirmar que “ens coneixem tots”. Molts col.legiats tenen accés fàcil a membres de la Junta, ja sigui per raons d’amistat o de contacte professional, i també disposem del butlletí per expressar obertament opinions, però pensem que pot ser útil la creació d’aquest nou canal de comunicació i de participació. Donat que es tracta d’una experiència nova començarem amb un sistema simple, i l’experiència ja ens anirà indicant les millores que caldrà introduir-hi.

Com contactar amb el Defensor del Col.legiat:

• Carta enviada a la seu del Col.legi a l’atenció del Defensor del Col.legiat
• Correu electrònic (pendent del redisseny de la pàgina web del Col.legi)
• Trucada telefònica al Col.legi.

El Defensor es compromet a:

• Confidencialitat: Les cartes i correus electrònics seran oberts directament pel Defensor. El Defensor es compromet a respectar el nivell de confidencialitat que li indiqui el col.legiat, fins i tot front a la pròpia Junta Rectora i al personal del Col.legi.
• Resposta personalitzada en el termini màxim d’un més.

Decès d’en Pedro Vila Guzmán de Villoria

Hem de lamentar la pèrdua del nostre company Pedro Vila Guzmán de Villoria (promoció de 1946). El seu traspàs es va produir el passat 6 de febrer.

Fundació Cercle d’Infraestructures

El Col.legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports ha entrat a formar part de la Fundació Cercle d’Infraestructures com a membre fundador. Aquesta Fundació té com a finalitat donar a conèixer a la societat les infraestructures, no sols com un fet econòmic, sinó també com un element de progrés, de vertebració del territori i de sostenibilitat, l’objectiu final del qual és la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

ACTUALITZACIÓ DE DADES PERSONALS I PROFESSIONALS

NOTA SOBRE L'OBLIGATORIETAT LEGAL DEL VISAT DE TOTS ELS TREBALLS REALITZATS PER ENGINYERS DE CAMINS, CANALS I PORTS